Un tast de crítiques
A l'AVUI CULTURA de 1992, el crític literari Andreu Sotorra fa una crítica de tres títols alhora: Como brilla el mar, de la col·lecció Nana Bunilda, El gat, el taxidermista i el nord-americà, i Els cabells de la senyora Bruna, que titula. La narrativa d'un eficaç tàndem creatiu.
De Com brilla el mar, escriu: Un dels més interessants treballs literaris conjunts ha estat la creació de la Nana Bunilda, un personatge que encaterina grans i petits, una fada-bruixa que transforma els malsons dels infants en xocolata i que ha tingut continuïtat en una sèrie de televisió. Però si la idea del relat és una troballa, la definició plàstica és d'un impacte poètic dels que fan època. [...] demostra que és el pintor de l'atmosfera, de l'aire, que aconsegueix aplicant la síntesi argumental al màxim, un misteri fàcil d'entendre perquè potser tothom l'ha somiat [...] amb un argument que té com a centre d'interès la platja, amb la mateixa honestedat artesanal, tant pel que fa al text com a les imatges.
D'El gat, el taxidermista i el nord-americà: ...i s'autoretrata en diverses èpoques de la seva vida tot conferint als dibuixos un desordre creatiu completament organitzat i que comuniquen amb tota vivacitat el caos quotidià d'aquest món mític».
I d'Els cabells de la senyora Bruna: Una
delícia de conte remenut. [...] Il·lustracions fetes com un esbós
tremoladís amb una delicada expressió de llums i que els traços solts i
decidits de les quals representen textures, pelatges i superfícies i que
produeixen la sensació d'un desgavell plàcid. Cadascú en el seu art, tant Mercè
Company com Agustí Asensio, tenen facilitat narrativa i transmeten la seva
diversa interpretació de la realitat amb un tractament essencial, del tot creïble.
