Adaptacions de l'obra
Televisió
El 1989, la Mercè i el productor Balti Roda Brossa van crear la productora Iborn&Company per aixecar el projecte Los cuentos de Nana Bunilda. El format era d'introducció a l'horari per a infants: cinc minuts en els quals la Nana Bunilda i l'Home del Sac vivien en els dos primers minuts una situació quotidiana relacionada amb el contingut del conte oral (2') que es visualitzava amb il·lustracions, i un minut de conclusió i acomiadament. El cost del projecte era de 30 milions de pessetes. A TV3 no li va interessar i fou TVE qui els va obrir la porta, sumant-s'hi la productora Cromosoma. Era un projecte singular. Segons escriu Carlos G. Bárcena en el reportatge publicat a CLIJ, al número 32 de 1991: Ofrecer al niño un producto de calidad que le enriquezca visual e interiormente, es, según Mercè Company, directora artística de la serie, el objetivo del proyecto.
L'Agustí va dissenyar el que seria el vestuari, mobiliari i les golfes, escenari on passaria l'acció, i per aconseguir la qualitat que es buscava, els productors van dur els dissenys als decoradors de Cardedeu, els germans Castells Planes, que els van construir i recrear a l'acabada d'estrenar nau a Sta. Agnès de Malanyes. Van saber captar i reproduir amb tanta fidelitat l'atmosfera màgica del conte originari que aquest espai va acabar sent el plató on es va rodar la sèrie.
Sobre el actors, el crític diu: Pilar Rebollar i Víctor Israel encarnan a los dos protagonistas de la serie: Nana Bunilda y El Hombre del Saco, respectivamente. Pilar Rebollar supo saber insuflar a su personaje de la magia y al mismo tiempo, de las pinceladas humanas precisas para convertirlo en un ser atractivo al público infantil. Por su lado, Víctor Israel se nos presenta, en la figura recreada de Hombre del Saco, como un actor versátil capaz de interpretar otros papeles diferentes a los que habitualmente nos tiene acostumbrados. En esta ocasión, personifica a un Hombre del Saco desmarcado del tópico, tan ingenioso como tierno, y al que le gustan con locura las flores, las aceitunas y, por supuesto, los cuentos. Ambos personajes conviven en una buhardilla, en la que diariamente reciben un cuento distinto, a través del Fax que alguien les colgó un día de una de las vigas del edificio.
Trenats en un guió per a cada episodi escrit per la Mercè
i en Balti, s'intercalen els contes: escritos e ilustrados, respectivamente,
por una cuidadosa selección de autores y dibujantes de la literatura infantil i
juvenil de nuestro país, los cuentos son el centro sobre el que pivota cada uno
de los veintiseis episodios de los que consta la serie. «Una de las
satisfacciones de la serie, y de los logros también, ha sido el haber reunido a
tantos buenos profesionales en torno a un mismo proyecto de televisión pensado
para los niños», afirma Mercè Company.
L'elenc d'artistes d'ambdós gèneres, congria autors com Carlos Cano, Fernando Lalana, Maite Carranza, Enric Lluch, Jordi Sierra i Fabra, Francesc Sales, Miquel Obiols, Juan Clemente Gómez, Enric Larreula, Gabriel Janer Manila i Elisa Ramón, entre d'altres, inclosa la mateixa Mercè, aquesta vegada desaparellats. La Mercè fa el conte que il·lustra la Roser Capdevila, i l'Agustí, il·lustra el conte de l'Elisa Ramón. Dels il·lustradors destaca la presència de J.M. Lavarello, Gemma Sales, Roser Capdevila, Mercè Arànega, Javier Serrano, Montse Tobella, Carme Solé, Tino Gatagán, Irene Bordoy, Gusti, Miguel Ángel Pacheco, Montse Ginesta, Pilarín Bayés, Maria Rius, Valentina Cruz, Francesc Rovira, Asun Balzola, Horacio Elena, Teo Puebla, Arcadio Lobato.
En la direcció, ha participado el realizador Tom Sabin, galardonado entre otros premios con el León de plata del Festival de Cine de Cannes. La primera tongada de 13 episodis s'estrena a TVE el 7 d'octubre de 1991 i a TV2 St Cugat, doblada al català, el setembre de 1992.
La sèrie va obtenir bones crítiques i va
complir les expectatives de la direcció de TVE, i va donar
llum verda als següents 13 episodis. Foren programats per ser rodats a l'estiu
del 1992, però pocs mesos després hi va haver una reestructuració a la direcció
de TVE i el nou equip el va suspendre per considerar massa elevat el cost de
producció -30 milions de pessetes-, per: solo es un cortinilla de 5 minutos.
Edició
L'Editorial Toray va publicar els contes dels primers tretze episodis, en català i castellà.
Cantata
Isabel Fernández, compositora i fan de
la Nana Bunilda, va parlar a la Mercè de fer-ne una cantata. Temps després, ja tenien el fil d'una composició que
acabaria agafant el seu ritme i musicalitat en mans de la compositora que la va
estrenar el 2009 a l'Auditori de l'Escola de música de Montornès del Vallès, amb
el nom Els contes de la Nana Bunilda.
Teatre
El material d'atrezzo, el mobiliari i el vestuari fet per a la sèrie de televisió es conservava en diferents magatzems, ja que la Nona es va llicenciar en direcció escènica per la ESAD de Gijón per dur-la al teatre quan se'n sentís preparada. Aquest moment va arribar quan al festival del GREC li van acceptar el projecte escènic, i els germans Castells van construir els elements escenogràfics. Amb dramatúrgia de la Mercè es va estrenar el 2012 produïda per Grup Charly Trama. El moment més impactant de la representació era quan en directe i per streaming es connectava amb diferents hospitals.
Laura Serra, d'ara.cat: Per primera vegada, dins el Festival Grec, es farà un espectacle interactiu amb nens que estan ingressats en diferents hospitals de Barcelona.
L'espectacle es podrà veure del 16 al 18 de juliol en directe des del Mercat de les Flors i via teleconferència des dels hospitals Trias i Pujol, St Joan de Déu i Vall d'Hebron, un cada día. A més, els nens i nenes dels hospitals, on també hi haurà una actriu del conte, podran participar en l'espectacle. L'actriu era la Mercè Rubí, contacontes molt familiaritzada amb aquest personatge.
Fou
un èxit.
Edició especial
Amb motiu de l'estrena teatral de La Nana Bunilda menja Malsons el Patronat de la Fundació Agustí Asensio va decidir explicar en un conte qui eren els Bisbís, tribu de la qual la Nana Bunilda en forma part, i quina és la tasca que fan. Així va néixer Vols ser dels Bisbís? Amb text de la Gisela i a partir de les il·lustracions de l'Agustí, el dissenyador gràfic Borja Lozano en va fer el disseny i el tractament digital de les imatges buscant tothora l'atmosfera i el sentit de l'humor amb què l'Agustí impregnava els seus dibuixos.
Tanmateix, rere l'humor i la fantasia hi ha bones idees i inspirades estratègies per bregar amb les noses emocionals que s'arrapen a l'estat d'ànim com els mocs a la gola. Un enginyós manual d'instruccions per tenir a la tauleta de nit, en format conte per a infants.
